martes, 25 de octubre de 2016


 Resultado de imagen de Nuria Albo

Núria Albó ( La Garriga, Barcelona, 1930)



Licenciada en Filosofía y Letras, escritora y poetisa en lengua catalana.
Entre sus obras, “La mà pel front”, “L’encenedor verd”, “Cucut”, “M’ho ha dit el vent” y “Quan xiula el tren”.




L’arbre i la primavera

La primavera és aquí
ho han xisclat les orenetes.
La primavera ha arribat
tots els arbres han brotat.
Ha bategat altre cop el cor profund de la terra.
Torna a pujar tronc amunt
nova saba i nova llum.

Núria Albó

 Resultado de imagen de Un pez
El peix

Tens la cua
virolada,
tens escates
molt lluents.
Tot nedant
obres la boca,
però sense dir mai res.

Núria Albó

Imágenes https://www.google.es


domingo, 16 de octubre de 2016


Resultado de imagen de Agustín María García López

Agustín María García López ( Villarrasa, Huelva, 1949)

Licenciado en Filología Hispánica, profesor de Lengua y Literatura Españolas, traductor, escritor y poeta. Entre sus obras,”El río amarillo”, “Calcomanías embusteras”,  “Sombras chinescas” y “El canto más perfecto es el canto del Grillo”.


La niña de las uvas y el verano

Mañanitas de sol bueno,
junto a un río de aguas claras,
entre chopos y mimbrales,
mi nuiña se desnudaba…
¡Cómo se reía el agua!
¡Cómo bailaban los chopos
y el solecito lloraba!
Sus carnes, flores de adelfas,
vientecitos las rizaban
y los chopos le tejían
una alfombra de esmeraldas…
Mañanitas de sol bueno,
junto a un río de aguas claras.


Agustín María García López

viernes, 7 de octubre de 2016


Resultado de imagen de Pasqual Asins

Pasqal Asins (Valencia, 1896 – Benimaclet, 1948)


Estudiante de magisterio. Como poeta, luchó en favor del valenciano como parte del catalán. Fue director del seminario nacionalista “El camí”. Temeroso de represalias, pasó el tiempo de la Guerra Civil española escondido en su casa. Entre sus obras, “Melodies” y “Poesies”.





 Imagen; https://www.google.es

Retorn a la llar

Cada dia al cap-vespre Ella m’espera
presa de dolç anhel
i no sé quina ufana primavera
brilla en sos ulls de cel,
que fa fugir del cos tota fadiga
amb son subtil perfum
i sent-me extranya em sembla que és amiga
aquella clara llum.

Llavors per a mos somnis de poeta
trobe les expresions més eloqüents,
senc que’l viure es concreta
en la ufana dels dies providents
i el futur, sempre en boires, veig s’aclara
en la serenitat
de les roses enceses de sa cara
i el cor enamorat.


Pasqal Asins